Sanct Maximilian Kölbe contra la judäomaçoneri·a

Sanct Maximilian Kölbe essó exhemplo de dignitat christiana, attaccó ad la judäomaçoneri·a quia defendeba su Fid, sed donó su vita por un páter de familia judä´ in le camp de auswitzsch quia habeba caritat. Exhemplo de combat cristiano usque le final.

«Una part de le pópul hebhrä´ recognosçó in Christ ad le Mashiah^; les álters, sur tot les pherushís superbs, non voléron recognoscer lo, persiqûíron ad sus seqûitors et donáron curs ad un grand número de leges que obligában ad les hebhrä´s ad perseqûir ad les christians. Istas leges, junt ad narracions et ad apéndices, facia le ann 80 post de Christ, esséront recollets pör le rabhí Yohanan ben Sakai et facia le ann 200 esséron definitívament terminats pör le rabhí Yehuda Hannasi et de ist mod nasçó la «Mišnah». Posteriórament álters rabíhs adjuntáron álteras cosas, de sort que ut le ann 500 le rabhí Aḥai ben Huna recolló tots ists apéndices ut formar un volúmen totálament distint clamat «Gemara». La «Mišnah» et la « Gemara » constitú·en junts le Talmud. In ist libro, les christians éssen clamats: idólatras, peyors que les türks, homicidas, libertins, impurs, sterc, animal de forma humana, peyors que les animals, fills de le diábol, etc. Les sacerdots éssen clamats «Kamarim», ess dicer, adivins et «galaḥim», ess dicer, caps pelats, et in particular non sopórtan ad las ánimas consagratas ad Dheo in la vita religiosa. In loc de clamar ad la Ecclesia «beys tefila», ess dicer, dom de oracion, la cláman «beys tifla», dom de stulticia et sorditat. Las imágens sacratas, las medalhas, les Rosaris, éssen clamats «elylim», ídols. In le «Talmud», les domindis et las festas éssen clamats «yom eyd», ess dicer, di·as de perdicion. In ist libro se doç, ínter álteras cosas, que ad un hebhrä´ li ess permittet fraudar et robar ad un christian, tunc tots les bens de les christians -ess escribet- «éssen quom le deserto: le primer que les pend se faç proprietari». Ista obra que recoll doce volúmens et que respira odi contra Christ et les christians, ess considerata pör ists pherushís un libro sacrat, plus important que la Sacrata Scriptura». Ígitur non es de surprender que nec le judä´ medi nec le rabhí hában, de ordinari, una idea exacta de la religion de Christ: nutrit únicament de odi facia su propri Redemptor, merget in les negocis de le órdin temporal, ávid de aur et de poter, ill non imagina la paç et la felicitat que offer, dex ista terra, le amor fidel, ardente et generós de le Crucifix. Quom le surpassa totas las «felicitats» de les sentits ot de la intelligencia que offer ist mund miserábil» (Les scripts de M. Kolbe – Ed. Città di vita, 1978, vol. 3 p.253).

«Senhors maçons, reflexionadh et diced sincérament: ¿non ess melior servir ad le Creator in la paç interior, in le amor dicetós, que obödir las órdins de la crudela «liga» judäa, müsteriosa, astuta, mal cognosceta, quin vob odia?».

«Et ad vos, parv exquadron de hebhrä´s, «Sapis de Ci·on», quins habéis provocat ya consciéntáment tantas desgracias et támen sequíis präparand álteras, ad vos jo me dirig¸ con la quästion: ¿quid advantag¸a obtenéis? Suponam que ste circan le temp de la dominacion de le antichrist que hab esset prädicet, suponams que vosteds le präpáran la vi·a,  quästiónen se ad vosteds mismos: Quid advantag¸a adeptaran? Grand cúmul de aur, de plascers, de diversions, de poter: nihil de tot ist torna feliç ad le hómin. Et si ád·huc ist donara la felicitat, quant poteriba durar? fors una decena de anns, fors vint, nunqua sapem quand se rumperá le fil de la vita, et post? Non valeriba plus que vosteds, maçons fraudats pör un grup de judä´s, et vosteds, líders judä´s, que vob habéis laxhat seducer pör satan, le inimic de la humanitat, non seriba melior que vosteds vob tornáran sincérament ad Dheo, que recognoscéran ad le Salvator Jesús Christ, que vob prendarais de la Inmaculata et que, bass su standart le conquistarais  ánimas?... Ot ben präféren esser una part de el cap de la serpent que clauda ad le mund et de quin ess scribet: «Illa conterará tu cap»?» (Gén. 3.15) (Les scripts de M. Kolbe – Ed. Città di vita, 1978, vol. 3 p.299).

«Les líders éssen aquells quins se cláman «maçons blus», mentras que lo que se clama «maçoneri·a roja» se redusç ad un parv número de personas, in su mayori·a judä´s quins, plénament conscients de sus objetivs, dirígen ad toda la granda massa de aquells que éssen plus ot mins «illuminats» in las cosas de la organizacion maçónica». Ists líders éssen descognoscets et actú·an sémper in secret ut facer impossíbil la opposicion. Éssen ills que redáctan con anterioritat les plans de labor. De su «officina» éssen sortets la revolucion francesa, tota la serie de revolucions de 1789 ad 1815, et etiam… la 1ª werra mundiala» (Op. cit. Vol. 3 pág. 604).


Comentarios

Entradas populares de este blog

Why Doug deSilva pleaded guilty to the attempted murder of Brenda "Kaye" Robinson?

Why drew planten killed Rebecca Huismann?

How to find Tracy Jo Shine's body