«Capitalismo et Doctrina Sociala» per Juan Manuel de Prada

Quand nos habem habet de indicar les tocaments de Francisc con theologi·as kasperosas, ot les excesses de su verbalismo porter, nos lo habem facet sin titubé. Non obstant, observam que, dexde sectors neocons et liberaloids, se tracta de approfitar le descontent que tals tocaments ot excesses provócan ut infiltrar ínter les cathólics plus despistats la credencia de que las declaracions de le Papa sur qûästions socialas et öconómicas susténtan tesis de tüp marxista et éssen contrarias ad le magisteri de sus prädecessors. De ist mod, tals sectors präténden, una viç plus, portar ad su redil et pascentar ad les cathólics despistats, facend lis creder que la defensa de le capitalismo forma part de le nucle de la doctrina sociala de la Ecclesia.

Francisc nihil hab dicet sur tals materias que desafid le magisteri de sus prädecessors. In Rerum Novarum, Leon XIII ja denunciaba las injusticias de la societat capitalista, in la que «un número súmament reduscet de opulents et pecuniats hab imponet pauc mins que le yug de la sclavitut ad una multitut infinita de proletaris». Plus incisívamente ád·huc, Pi XI affirmaba in Divini Redemptoris que «le liberalismo hab aperit la senda de le communismo», dunc la «öconomi·a liberala» habeba laxhat ad les laborators in le mayor «abandon religiós et moral»; et in Quadragesimo Anno denunciaba la concentracion de la pecunia in unas paucas mans et la emergencia de un «imperialismo internacional de la pecunia», propiciat per una «dictatura öconómica» fundata in le «desid de lucro» et «la desenfrenata ambicion de poter». In le mismo sentit se pronunciáron Pi XII, Johann XXIII et Paul VI.

Les sectors neocons et liberaloids, ignorats in doctrina sociala cathólica, präténden fraudar ad les cathólics despistats oponend ad Francisc la figura de Johann Paul II, qui präséntan indecorósament quom un palatin de le capitalismo. Sed in le magisteri de Johann Paul II trobam una reflexion molt fond sur la dignitat de le labor (Laborem Exercens), una diatriba contra las structuras de peccat sur las que se sedenta un órdin öconómic sitent de poter et de pecunia (Sollicitudo Rei Socialis) et una advertencia clamorosa sur les perículs de un capitalismo sin frens (Centesimus Annus). In ista última encü´clica, Johann Paul II denunciaba la marginacion de les laborators, que in alquunos cases arribaba ad esser «explotacion inhumana», debet ad las «carencias humanas de le capitalismo». Etiam affirmaba hic Johann Paul II que ess «inacceptábil la affirmacion de que la derrota de le socialismo laxh ad le capitalismo quom único model de organizacion öconómica»; et arribaba ad utilizar le concept marxista de «alienacion» –aunque donand li un sentit molt divers– ut referer se ad la situacion que se genera quand la öconomi·a se organiza «de manera tal que maximaliza sólament sus fructs et ganancias et non se präoccupa de que le laborator se realiz quom hómin». Ut terminar affirmand que un capitalismo «in le qual la libertat, in le ámbit öconómic, non ess quadrata in un sólid context jurídic que la pona ad le servici de la libertat humana integrala» (isto ess, un capitalismo quom le que padescem) non pot considerar se una «öconomi·a líbera». Et recordaba que la Ecclesia deb monstrar sémper una «opcion präferenciala per les páupers».

Isto ess lo que, in materia sociala et öconómica, ess facend Francisc. Ad las tre ot quatro lectoras que äncora nob sopórtan lis consellam que non se láxhen embaucar per cánticos de sirena que tráctan de contraponer un inexistent Francisc «marxista» ad un inexistent Johann Paul II «palatin de le capitalismo».

Comentarios

Entradas populares de este blog

Why Doug deSilva pleaded guilty to the attempted murder of Brenda "Kaye" Robinson?

Why drew planten killed Rebecca Huismann?

Alfabeto cirillico italiano